Les Creus Vermelles
Les creus vermelles es bellugan dins l'horror
de cossos morts, cossos ferits, cares de por
quie sembren el camí
Quina batalla, quina lluita, quin valor.
Quantes medalles al pit del guanyador.
Només trenta mil morts al camp de l'honor
que ja no tornaran a veure sortir el sol.
Les creus vermelles s'han andut ja l'últim cos,
ara és la feina de les mosques i la pols
borrartots els records.
Records d'uns homes que pensaven ser els millors
que a la batalla es lliurarien de la mort,
com d'altres somiadors
que al camp de l'honor
jamai mes tornaran a veure sortir el sol.
Quina festa
fan els corbs revolant,
sobre els réstes
d'aquell grup de soldats
que somiaven ...
As Cruz Vermelhas
As cruzes vermelhas se movem na dor
De corpos mortos, corpos feridos, rostos de terror
Que semeiam o caminho
Que batalha, que luta, que coragem.
Quantas medalhas no peito do vencedor.
Apenas trinta mil mortos no campo da honra
Que nunca mais verão o sol nascer.
As cruzes vermelhas já levaram o último corpo,
Agora é trabalho das moscas e da poeira
Apagar todas as memórias.
Memórias de homens que achavam ser os melhores
Que na batalha se livrariam da morte,
Como outros sonhadores
Que no campo da honra
Nunca mais voltarão a ver o sol nascer.
Que festa
Fazem os corvos voando,
Sobre os restos
Daquele grupo de soldados
Que sonhavam ...