Adéu

Estem tan poc capacitats
Per tanta decisió important
Delegue tasques rellevants
Torne a per tu
Queda’t al llit una estoneta més
Fins que s’acaben les hores de sol
I ens contem el secret de qui som

Si el món acaba demà
Si tot acaba demà
Que fantàstic sentir-te al costat
En el capvespre cridar
Un últim vers a la mar
Tens la llar més bonica que he vist

Discos de Dylan, foc al mar
Em portes fades i paranys
Mengem la poma no ens veuran
Ja anem guanyant
Ballem sense saber ballar, per què no?
I descalça en l’arena em diràs
Que ens desperten les ones a l’alba

Si el món acaba demà
Si tot acaba demà
Que fantàstic sentir-te al costat
En el capvespre cridar
Un últim vers a la mar
Tens la llar més bonica que he vist

La carn s’integra amb les flors
Al teu cabell la posta de sol
Alimenta’m que vull continuar

Saluden al rei, el rei de paper
L’últim que riu en el regne dels tristos
Qui té por d’ell, crec que ha de saber
Mira’l als ulls, trobaràs els seus riscos

Quan el silenci calla i podem parlar
L’aire metàl·lic caurà
Caminarem ben fort deixant petjades a foc
Murs de paper cauran

I si el món acabara demà
Brindarem sense por al final
I si el món acabara demà
Dins la llar més bonica que vist

Tchau

Somos tão mal treinados
Para uma decisão tão importante
Delegar tarefas relevantes
Volte por si mesmo
Fique na cama por mais algum tempo
Até as horas de sol terminarem
E dizemos a nós mesmos o segredo de quem somos

Se o mundo acabar amanhã
Se tudo acabar amanhã
Que bom sentar perto de você
À noite, gritar
Um último verso para o mar
Você tem a casa mais bonita que eu já vi

Registros de Dylan, fogo no mar
Você me traz fadas e armadilhas
Nós comemos a maçã, eles não vão nos ver
Já estamos vencendo
Nós dançamos sem saber dançar, por que não?
E com os pés descalços na areia, você me dirá
Que as ondas nos acordam ao amanhecer

Se o mundo acabar amanhã
Se tudo acabar amanhã
Que bom sentar perto de você
À noite, gritar
Um último verso para o mar
Você tem a casa mais bonita que eu já vi

A carne é integrada às flores
Nos seus cabelos o pôr do sol
Alimente-me, quero continuar

Eles cumprimentam o rei, o rei do papel
Os últimos a rir no reino dos tristes
Quem tem medo dele, acho que ele deveria saber
Olhe nos olhos dele, você encontrará os riscos dele

Quando o silêncio é silencioso e podemos conversar
O ar metálico cairá
Andaremos muito, deixando pegadas pegando fogo
Paredes de papel cairão

E se o mundo acabar amanhã
Brindaremos sem medo no final
E se o mundo acabar amanhã
Dentro da casa mais bonita já vista

Composição: