L'Empordà
Nascut entre Blanes i Cadaqués
Molt tocat per la tramuntana
D'una sola cosa pots estar segur
Quan més vell més tocat de l'ala
Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu I diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'empordà
Varen passar ampolles I anys
I en siset encara aguantava
Dormint la mona a la vora del ter
Però ell mai no s'hi tirava
Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu I diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'empordà
Somriu I diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'empordà
I quan veig la llum de l'alba
Se'm treuen les ganes de marxar
Potser que avui no es suicidi
Potser ho deixi fins demà
Fins demà
Fins demà
O Empordà
Nascido entre Blanes e Cadaqués
Muito afetado pela tramontana
De uma coisa você pode ter certeza
Quanto mais velho, mais afetado pela brisa
Sempre dizia que de madrugada ia se matar
Mas ao meio-dia estava bem chapado
Sorri e diz que não tem pressa
Ninguém me espera lá em cima
E ir pro inferno não me interessa
É muito mais bonito o empordà
Passaram garrafas e anos
E o Siset ainda aguentava
Dormindo a ressaca à beira do ter
Mas ele nunca se jogava
Sempre dizia que de madrugada ia se matar
Mas ao meio-dia estava bem chapado
Sorri e diz que não tem pressa
Ninguém me espera lá em cima
E ir pro inferno não me interessa
É muito mais bonito o empordà
Sorri e diz que não tem pressa
Ninguém me espera lá em cima
E ir pro inferno não me interessa
É muito mais bonito o empordà
E quando vejo a luz da aurora
Me dá vontade de não ir embora
Talvez hoje ele não se suicide
Talvez deixe pra amanhã
Até amanhã
Até amanhã
Composição: Adrià Prat Pérez / Roger Pueyo Centelles