Buscant la Sort
Flors descalces
on comença l´horitzó
lluny dels homes
seuen ben arran del món.
Saben que el temps és breu
però és intens el seu color.
Visc en l´aire
la distància és el meu nord
fill dels marges
la rosada el meu bressol.
No pots saber el que tens
fins que no s´ho endú el corrent.
El cel s´omple de paraules
que ara el cor no pot callar.
El vent t´allunya de casa
ja no et vol deixar tornar.
Aniré buscant la sort
Seguiré buscant la sort
Seguiré buscant la sort
Seguiré buscant pel món.
Matinades
esperant la llum del sol
hores baixes
resseguint la salabror.
Els pètals cauen lents
ja s´han marcit totes les flors.
Rera un dia en vindrà un altre
morim per néixer de nou
el camí que vé és més ample
però no ets al meu cantó.
Aniré buscant la sort
Buscando a Sorte
Flores descalças
onde começa o horizonte
longe dos homens
sentam bem perto do mundo.
Sabem que o tempo é curto
mas é intenso a sua cor.
Vivo no ar
a distância é meu norte
filho das margens
a orvalho é meu berço.
Você não pode saber o que tem
até que a corrente leve embora.
O céu se enche de palavras
que agora o coração não pode calar.
O vento te afasta de casa
já não quer te deixar voltar.
Vou seguir buscando a sorte
Continuarei buscando a sorte
Continuarei buscando a sorte
Continuarei buscando pelo mundo.
Madrugadas
esperando a luz do sol
horas baixas
seguindo a salinidade.
As pétalas caem lentas
já murcharam todas as flores.
Depois de um dia, virá outro
morremos para renascer
o caminho que vem é mais largo
mas você não está ao meu lado.
Vou seguir buscando a sorte