Arriba La Nit
Sota la pluja que renta les mentides
Tants homes com formigues obren les llums del son
Sota la pluja que renta les mentides
La ciutat adormida amb tants senyors com pors
Arlequins I clowns ploraners prenen els carrers vetllen la son
Trapezistes, equilibristes, jocs de mans, malabars de foc
Dorm
Arriba la nit, arriba a la ciutat
Sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Arriba la nit, arriba a la ciutat
Sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Sota la pluja que renta les mentides
Porpra la nit somia que ara és taronja de malsons
Papers als bassals mollats, cartes perdudes, balcons, somnis I terrats
Un laberint d'històries, un mim perdut entre els teus ulls I el mar
Dorm
Arriba la nit, arriba a la ciutat
Sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Arriba la nit, arriba a la ciutat
Sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Potser demà el matí
Tot haurà canviat
Potser demà el matí
Tot s'haurà acabat
Si els teus ulls s'obren de matinada
Vull que em vegin somiar d'aprop
Sent la pluja saltant de les teulades
Escombra el teatre dels malsons
Si els teus ulls s'obren de matinada
Vull que em vetllin la son d'aprop
Sent la pluja saltant de les teulades
Escombra el teatre dels malsons
Arriba la nit, arriba a la ciutat
Sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Arriba la nit, arriba a la ciutat
Sóc menys pallasso que ahir no vull fer-me gran
Potser demà el matí
Tot haurà canviat
Sóc menys pallasso que ahir
No vull fer-me gran
Arriba La Nit
Sob a chuva que lava as mentiras
Homens e formigas acendem as luzes do sono
Sob a chuva que lava as mentiras
A cidade adormecida com tantos senhores quanto medos
Arlequins e palhaços chorando saem às ruas para vigiar o sono
Trapezistas, equilibristas, jogos de mão, malabarismo com fogo
Dormir
A noite chega, vem à cidade
Sou menos palhaço do que ontem, não quero crescer
A noite chega, vem à cidade
Sou menos palhaço do que ontem, não quero crescer
Sob a chuva que lava as mentiras
Noite roxa sonha que agora é laranja pesadelo
Papéis em poças molhadas, cartas perdidas, varandas, sonhos e telhados
Um labirinto de histórias, uma mímica perdida entre seus olhos E o mar
Dormir
A noite chega, vem à cidade
Sou menos palhaço do que ontem, não quero crescer
A noite chega, vem à cidade
Sou menos palhaço do que ontem, não quero crescer
Talvez amanhã de manhã
Tudo terá mudado
Talvez amanhã de manhã
Tudo vai acabar
Se seus olhos se abrirem pela manhã
Eu quero que eles me vejam sonhando de perto
Sinta a chuva pulando dos telhados
Varrer o teatro do pesadelo
Se seus olhos se abrirem pela manhã
Eu quero que eles assistam meu sono de perto
Sinta a chuva pulando dos telhados
Varrer o teatro do pesadelo
A noite chega, vem à cidade
Sou menos palhaço do que ontem, não quero crescer
A noite chega, vem à cidade
Sou menos palhaço do que ontem, não quero crescer
Talvez amanhã de manhã
Tudo terá mudado
Sou menos palhaço do que ontem
Eu não quero crescer