Un Dia Qualsevol
Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund perquè la mort
m'arreplegui dempeus, reptador, temerari,
suportaré tossudament la pluja,
i arrelaré en el fang de mi mateix,
quiti de mots em bastarà l'alè per afirmar
una presència d'estricte vegetal.
L'ossada que em sostenta
s'endurirà fins esdevenir roca
i clamaré amb els ulls esbatanats
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
alliberat de tota torpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap per mirar enrera
Um Dia Qualquer
Um dia qualquer, eu vou furar a terra
e vou fazer um buraco profundo pra morte
me pegar em pé, rastejando, ousado,
vou suportar teimosamente a chuva,
e vou me enraizar na lama de mim mesmo,
só com palavras vou ter fôlego pra afirmar
uma presença estritamente vegetal.
O esqueleto que me sustenta
vai endurecer até virar pedra
e eu vou gritar com os olhos arregalados
contra os tempos que vêm
e sua insaciável corrupção.
libertado de toda torpeza,
sem sombra me seguindo,
nunca mais vou olhar pra trás.