Ella
A les nits és quan estic més sol
i la boira em fa venir tristor.
Veig escales que s´enfilen al cel
i t´envolten amb un blanc tel.
I els teus ulls negres ja no em fan patir
però mai tronaré a ser feliç.
Encara sento el petó dels teus llavis
i aprop teu ja no em sentia sol.
El teu cabell tan fosc i arriscat
només notant l´escalfor del teu cos.
I els teus ulls negres ja no em fan patir
però mai tornaré a ser tan feliç.
Pensa en mi aquesta nit...
No m'imagino que rera la misèria
la bellesa està esperant la mort,
la nit blanca que envolta la unitat,
les teves passes m´aixequen passions.
Que difícil que se'm fa parlar-te.
Al teu costat sóc un ignorant.
I el constant desig que tinc de veure't
cada cop se'm fa més gran.
I els teus uls negres ja no em fan patir
però mai tornaré a ser tan feliç.
Pensa en mi aquesta nit...
No m´oblidaré mai del teu nasset petit
i voldria seguir amb passes fermes el teu camí.
Pensa en mi aquesta nit...
Ela
Nas noites é quando me sinto mais só
E a neblina me traz tristeza.
Vejo escadas que sobem pro céu
E te envolvem com um véu branco.
E teus olhos negros já não me fazem sofrer
Mas nunca mais serei feliz.
Ainda sinto o beijo dos teus lábios
E perto de ti já não me sentia só.
Teu cabelo tão escuro e ousado
Só de sentir o calor do teu corpo.
E teus olhos negros já não me fazem sofrer
Mas nunca mais serei tão feliz.
Pensa em mim esta noite...
Não imagino que por trás da miséria
A beleza está esperando a morte,
A noite branca que envolve a unidade,
Teus passos despertam minhas paixões.
Que difícil é pra mim te falar.
Ao teu lado sou um ignorante.
E o desejo constante que tenho de te ver
A cada vez se torna maior.
E teus olhos negros já não me fazem sofrer
Mas nunca mais serei tão feliz.
Pensa em mim esta noite...
Nunca vou esquecer do teu narizinho
E queria seguir firme o teu caminho.
Pensa em mim esta noite...