395px

A Caixa de Fotografias

Whiskyn's

La Capsa De Fotografies

Fotos al zoo amb bufanda, anorak i gorra,
amb el tió, amb la mona, amb la palma, amb en Baltasar...
Fotos ben enclenxinat i passant vergonya,
mudat amb aquell abric que mai no m'havia agradat.

Fotos de mil casaments de parents que me la suen tant...
La meitat d'ells divorciats sense haver tornat els regals.

La capsa de les fotografies
volia endreçar però aviat me n'he cansat.

Fotos que em van fer amb els meus amiguets d'escola,
aquell ramat de cabrons amb qui mai vaig passar d'insults.
Fotos d'infant amb tiets fent-me xerinoles
i jo amb cara de dir-los "foteu-vos el flaix al cul".

Fotos d'aquella acampada, per poder acabar el rodet.
Gent que surt desenfocada amb qui mai vaig tenir el plaer.

La capsa de les fotografies
volia endreçar però aviat me n'he cansat.
Per veure el rumb de la meva vida
i imaginar alguns retrats que seguiran.

Fotos d'antics camarades que havíem compartit tant...
Sols en retinc la mirada il.legible amb els ulls brillants.

La capsa de les fotografies
per endreçar però aviat me n'he cansat.
Potser per por o bé per droperia
el pròleg del destí seguirà desordenat.

A Caixa de Fotografias

Fotos no zoológico com cachecol, anorak e boné,
com o tio, com a mona, com a palma, com o Baltasar...
Fotos bem envergonhadas e passando vergonha,
vestido com aquele casaco que eu nunca gostei.

Fotos de mil casamentos de parentes que não me importam...
Metade deles divorciados sem ter devolvido os presentes.

A caixa das fotografias
queria organizar, mas logo me cansei.

Fotos que tiraram com meus amigos da escola,
aquela turma de idiotas com quem só troquei ofensas.
Fotos de criança com tios fazendo palhaçadas
e eu com cara de quem queria dizer "enfia o flash no seu traseiro".

Fotos daquela acampada, pra acabar com o filme.
Gente que sai desfocada com quem nunca tive o prazer.

A caixa das fotografias
queria organizar, mas logo me cansei.
Pra ver o rumo da minha vida
e imaginar alguns retratos que ainda virão.

Fotos de antigos camaradas que compartilhamos tanto...
Só me lembro do olhar ilegível com os olhos brilhando.

A caixa das fotografias
pra organizar, mas logo me cansei.
Talvez por medo ou por falta de coragem
o prólogo do destino continuará bagunçado.