Nadal En Soledat
Ja som Nadal. Ha passat un altre any.
Els carrers s'il.luminen, mudats anuncien
que és Nadal. De nou a taula enguany
famílies reunides destapant somriures.
És Nadal.
Però un estel apagat
d'algú ben a la vora
que ha de brindar a soles.
S'estarà tot el dia al sofà
tan sols en companyia de fotos antigues,
recordant els que se n'han anat,
se li entela la vista sempre que les mira.
Fan tant mal
sentir els del pis de dalt...
Mentre ningú consola
un cor vell que grinyola.
El Nadal no és ben bé igual
quan la nostàlgia apaga la màgia
sense algú al costat.
I, en soledat, sent alegria per un instant
veient les cares de tants infants
il.lusionades perquè és el dia de Nadal.
Li costa tant entendre el seu voltant...
Però a força de coratge va omplint el paissatge
amb cabells blancs reflectits al mirall.
Cada un és una imatge del seu llarg viatge.
S'ha passat
mitja vida pencant.
Trampejant l'altra mitja
espera el seu dia.
El Nadal no és ben bé igual...
Natal na Solidão
Já é Natal. Passou mais um ano.
As ruas se iluminam, mudadas anunciam
que é Natal. Novamente à mesa este ano
famílias reunidas desvendando sorrisos.
É Natal.
Mas uma estrela apagada
de alguém bem ao lado
que vai brindar sozinho.
Vai passar o dia no sofá
só na companhia de fotos antigas,
lembrando os que se foram,
seus olhos se embaçam sempre que as vê.
Dói tanto
ouvir os do andar de cima...
Enquanto ninguém consola
um coração velho que range.
O Natal não é bem igual
quando a nostalgia apaga a magia
sem alguém ao lado.
E, na solidão, sente alegria por um instante
vendo os rostos de tantas crianças
ilusionadas porque é o dia de Natal.
Custa tanto entender o que está ao seu redor...
Mas com coragem vai preenchendo a paisagem
com cabelos brancos refletidos no espelho.
Cada um é uma imagem de sua longa jornada.
Passou
metade da vida rala.
Enrolando a outra metade
espera seu dia.
O Natal não é bem igual...