Pols D'estels
El cel és ple d'estels, i tu els veus,
Però saps que avui no et diran res,
Doncs, t'és més fàcil tancar els ulls
I arribar pel camí més curt.
Pols d'estels és el que hi ha,
El que ara et convé per a poder flotar
En un avió que dóna tombs
Perdent-se per l'habitació.
I sense voler penses en ella un altre cop
I veus el retrat del seu somriure en el record.
Quan l'alba esborra la nit
La realitat et corca el cor.
Se 'acaba el vol per l'infinit
I el miratge et deix sol.
Ella va ensopegar en un forat
D'on l'esperit no en sap tornar.
Voldries volar al seu regnat
Però no ets més que un ocell plomat.
Saps que els teus viatges platejats
Mai podran dur-te fins al seu costat.
I a l'horitzó no hi ha color
I aquest cop fas un viatge llarg.
I quan vingui el sol et cercarà encara vestit.
I avui l'esmorzar se't florirà al peu del teu llit.
Només la lluna et comprendrà
Pels moments que junts heu plorat.
I com a nota li has deixat
El coixí brut de sang.
Pó de Estrelas
O céu tá cheio de estrelas, e você as vê,
Mas sabe que hoje elas não vão te dizer nada,
Pois é mais fácil fechar os olhos
E chegar pelo caminho mais curto.
Pó de estrelas é o que tem,
O que agora te convém pra poder flutuar
Num avião que faz manobras
Se perdendo pelo quarto.
E sem querer você pensa nela de novo
E vê o retrato do sorriso dela na memória.
Quando a aurora apaga a noite
A realidade aperta seu coração.
Acaba o voo pelo infinito
E a miragem te deixa só.
Ela tropeçou num buraco
De onde o espírito não sabe voltar.
Você queria voar pro reino dela
Mas não é mais que um passarinho sem penas.
Sabe que suas viagens prateadas
Nunca vão te levar até o lado dela.
E no horizonte não tem cor
E dessa vez você faz uma viagem longa.
E quando o sol chegar, ainda vai te procurar vestido.
E hoje o café da manhã vai florescer aos pés da sua cama.
Só a lua vai te entender
Pelos momentos que vocês choraram juntos.
E como um recado você deixou
O travesseiro sujo de sangue.