Sola
Sola, fent-se la forta
fa massa temps, morta de por.
Sola, busca i no troba,
en els seus cabdells, la raó.
I amb l'enemic ficat al llit s'esborrona.
Sola quan es caragola,
sota els seus peus, de dolor.
Sap ser, quan vol, l'home més dolç,
fa volar-li el seny.
Però quan l'alcohol li anega el pols
fa del cel l'infern.
Tot anava tan bé...
Poc s'esperava el que venia
quan va arribar el primer cop.
I ja no van parar, ja mai més van parar.
Ell li ha jurat que ha canviat
però ella ja no el creu.
Per fi ha fet fort avui el cor
i li ha dit adéu.
Sozinha
Sozinha, se fazendo de forte
faz tempo demais, morta de medo.
Sozinha, busca e não encontra,
en seus botões, a razão.
E com o inimigo na cama, ela se apavora.
Sozinha quando se encolhe,
sob seus pés, de dor.
Sabe ser, quando quer, o homem mais doce,
faz ela perder a razão.
Mas quando a bebida toma conta,
faz do céu um inferno.
Tudo ia tão bem...
Mal sabia o que vinha
quando chegou a primeira vez.
E não pararam mais, nunca mais pararam.
Ele jurou que mudou
mas ela já não acredita.
Finalmente, hoje ela fortaleceu o coração
e disse adeus.