Temps Perdut
Vaig començar creient que era necessari
però poc a poc el desig se'm va emportar.
Sense parar, al final va ser a diari.
El món perdia a cada instant.
Un cop de mà per sortir d'aquell calvari.
Vaig acabar-hi encadenat.
I aquí tancat, sota control,
els dies passen marcats pel record.
Tan temps perdut, tan temps llençat.
Tan lluny de casa, tot sol i espantat.
Cada matí, a les sis es fon el somni.
Obro els ulls, veig el dia repetit.
Ja són aquí els neguits i les angoixes
que potser amb sort s'allunyaran.
I aquí tancat, sota control,
els dies passen marcats pel record.
Tan temps perdut, tan temps llençat.
Tan lluny de casa, tot sol i espantat
Tempo Perdido
Comecei acreditando que era necessário
mas aos poucos o desejo me levou.
Sem parar, no final foi todo dia.
O mundo perdia a cada instante.
Uma mão amiga pra sair daquele calvário.
Acabei preso lá.
E aqui trancado, sob controle,
os dias passam marcados pela lembrança.
Tanto tempo perdido, tanto tempo jogado fora.
Tão longe de casa, sozinho e apavorado.
Cada manhã, às seis, o sonho se desfaz.
Abro os olhos, vejo o dia se repetir.
Já estão aqui as preocupações e ansiedades
que talvez com sorte vão se afastar.
E aqui trancado, sob controle,
os dias passam marcados pela lembrança.
Tanto tempo perdido, tanto tempo jogado fora.
Tão longe de casa, sozinho e apavorado.