Corbelles
Estic buscant tantes respostes, que oblide les preguntes que m'he fet
Guanyant en impotència al ritme que perc drets
Pensant més en desitjos que en fets, plorant de ràbia
Volent fer paredons de les parets
Tombar el mur, obrir la gàbia, eixir del pou
Rega la vida amb nova savia l'home nou, Hugo viu
Al rostre del seu poble que diu: d'ací no passen
Defenen el seu pa i les seues cases
I monta un numeret l'amo de l'empresa
Que plora si li expropien la riquesa
Això ja no és com era, han trobat la manera
Han olorat la sang, i ara té fam la fera
Les lleis ja no són lleis si sempre fallen
El rei ja no és el rei si el cap li tallen
Vinguen les armes als meus, plouen les pedres
El poble salva al poble d'eixos putos merdes
I saludant al nou segle, trenquen el guió i les regles
I una cosa: Si veniu amb colps d'Estat com
A Cuba, com Vietnam: Caureu sense pietat!
Tempestes venen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
Hi creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria
Tempestes venen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
Hi creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria
Sents com s'esmolen les metàfores
I el so de la guillotina talla l'aire
Destinats a no tindre dret a guanyar mai
Han eixit rebotaets i el nord comença a tremolar
Guevara viu com Durruti en les paraules d'Emma Goldman
El sud somriu conscient de la seua força
L'Escola de Chicago no guia els nostres passos
Portem idees i energia a cabassos
Exprópiese, colectivícese, que el poble mane
Més enllà de ministres i presidents
Apúrense, que senten la por a la pell
Recordem els nostres morts mentre afilem el ganivet
Cochabamba, Chiapas, Haymarket
Venes obertes, corbelles esmolades
Tenim els referents, els exemples
La selva, la defenem a maxetades
Nuestra casa no es el patio de los gringos
Paso a paso expulsamos al imperio
I una idea que deuríem no oblidar
Contra tota autoritat, barrà de ferro al cap!!
Tempestes venen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
Hi creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria
Tempestes venen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
Hi creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria
I no seran mai més el nostre magatzem
La dignitat no es compra, el sòl no es ven
Que no van a permetre que els exploten
Ni soportar el pes de noves botes
Capitalisme és barbàrie, han aprés que
la història s'escriu amb la sang de qui perd, sí
Que ara són seus el café, el blat i el sucre
Que en esta Europa muerte huele a azufre
Tempestes venen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
Tempestes venen del sud, hi creix una flor al mur
Sonen corbelles (corbelles, corbelles...)
Tempestes venen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
Hi creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria
Tempestes venen del sud, sonen corbelles que tallen la boira
Hi creix una flor al mur, vol ser futur, és present, és memòria
Corbelles
Estou procurando tantas respostas que esqueço as perguntas que me fiz
Ganhando impotência na taxa em que está certo
Pensando mais em desejos do que em ações, chorando de raiva
Eles querem fazer paredes contra as paredes
Quebre a parede, abra a gaiola, saia do poço
Regue o novo homem com seiva nova, Hugo está vivo
Diante de seu povo ele diz: daqui eles não passam
Eles defendem seu pão e suas casas
E o dono da empresa monta uma série
Que ela chora se eles expropriam sua riqueza
Não é mais assim, eles encontraram o caminho
Eles sentiram o cheiro de sangue, e agora a besta está com fome
As leis deixam de ser leis se sempre falham
O rei não é mais o rei se sua cabeça for cortada
Que as armas venham até mim, as pedras chovem
A vila salva a vila dessas merdas de merda
E saudando o novo século, eles quebram o roteiro e as regras
E uma coisa: se você vier com golpes como
Em Cuba, como no Vietnã: Você vai cair sem piedade!
Tempestades vêm do sul, som de cestas que corta a neblina
Uma flor cresce na parede, quer ser futuro, é presente, é memória
Tempestades vêm do sul, som de cestas que corta a neblina
Uma flor cresce na parede, quer ser futuro, é presente, é memória
Você sente que as metáforas estão sendo aprimoradas
E o som da guilhotina corta o ar
Destinada a nunca ter o direito de vencer
Os rebatimentos surgiram e o norte está começando a tremer
Guevara vive como Durruti nas palavras de Emma Goldman
O sul sorri ciente de sua força
A Escola de Chicago não orienta nossos passos
Trazemos ideias e energia para cestas
Exproprie, coletivize, deixe o povo governar
Além de ministros e presidentes
Depressa, eles sentem medo na pele
Nós nos lembramos de nossos mortos enquanto afiamos a faca
Cochabamba, Chiapas, Haymarket
Veias abertas, cestas pontiagudas
Temos as referências, os exemplos
A selva, nós a defendemos ao máximo
Nossa casa não é o pátio dos gringos
Passo a passo nós expulsamos o império
E uma ideia que não devemos esquecer
Contra toda autoridade, barra de ferro na cabeça !!
Tempestades vêm do sul, som de cestas que corta a neblina
Uma flor cresce na parede, quer ser futuro, é presente, é memória
Tempestades vêm do sul, som de cestas que corta a neblina
Uma flor cresce na parede, quer ser futuro, é presente, é memória
E eles nunca serão nosso armazém novamente
Dignidade não é comprada, terra não é vendida
Que eles não permitirão que sejam explorados
Nem suportar o peso de botas novas
O capitalismo é bárbaro, eles aprenderam que
a história se escreve com o sangue do perdedor, sim
Café, trigo e açúcar agora são seus
Que nesta Europa a morte cheira a enxofre
Tempestades vêm do sul, som de cestas que corta a neblina
Tempestades vêm do sul, uma flor cresce na parede
Eles soam como cestos (cestos, cestos ...)
Tempestades vêm do sul, som de cestas que corta a neblina
Uma flor cresce na parede, quer ser futuro, é presente, é memória
Tempestades vêm do sul, som de cestas que corta a neblina
Uma flor cresce na parede, quer ser futuro, é presente, é memória