Diània

No ens arriben els cants, hauran mort al poeta
Campanes toquen a mort!

I ara anem seguint camins
De mar i cel
El blau als cims
El so del vent

Plaers divins, país: Diània
Un plor morisc
Que duc ben dins
Paint la fi

Quan cante jo i balla la muntanya
On els bandolers amaguen coses
Que contaven sols a les raboses
Udolaven llops per Malafi

Gaudint les valls en les nits mentiroses
Sentiu la calma, salmorra i vi
Sublim. Saleu la parla, andalusins

Colliu el fruit, unfleu el pit, pareu taula
Ronda una teulada la quarantamaula
I unes bubotes refrescant-se per les aigües del Pou Clar

Enriallades, sabent-se a casa
Carícies d'esbarzers, de llepó de bassa
Quan jo muiga no ploreu
Balleu a la plaça

I vindrà un temporal
I hauran mort al poeta
I vindran i diran
Ja no ens arriben el cants

Correrà riu avall
S'endurà cada lletra
I vindran i diran
Ara qui ens lleva esta fam?

S'ompli de lluna
La nit tancada de la vall
Les estrelles són fermall
La séquia un mirall

Que plany i canta un romanç
Dedicat als uelos que se'n van
Barrancs encantats
Serres foradades

Pintures ancestrals
Ballen les aixades
Si tots, com jo, marxem
A la ciutat

Qui parlarà amb les oliveres
Mil·lenàries?
Lluny de les platges

I els titans de formigó
Respira el món a
Les valls de l'interior
Als vells dominis

Del moro dels ulls blaus
Les fonts conten rondalles
A rantelles i gripaus
Pau i amor per als que festegen

Les solsides
Que ploga bé
I no bade les collites
Que continuen estes terres ben vives
Les figues dolces i les flames adormides

I vindrà un temporal
I hauran mort al poeta
I vindran i diran
Ja no ens arriben el cants

Correrà riu avall
S'endurà cada lletra
I vindran i diran
Ara qui ens lleva esta fam?

(Aquesta vella vall feta de somnis
Amagatall d'amors i de paraules
La dels mil i un perfums i les fonts fresques
La dels hiverns de llàgrimes de gel
La de les veus que juguen i el silenci

Aquesta vella vall que vull per sempre verda
No la toqueu, no la toqueu si no eres per a estimar-la)

I vindrà un temporal
I hauran mort al poeta
I vindran i diran
Ja no ens arriben el cants

Correrà riu avall
S'endurà cada lletra
I vindran i diran
Ara qui ens lleva esta fam?

Diània

As canções não nos alcançam, terão matado o poeta
Os sinos tocam até a morte!

E agora estamos seguindo caminhos
Mar e céu
O azul no topo
O som do vento

Prazeres divinos, país: Diània
Um grito mourisco
Que eu carrego bem dentro
Pintar

Quando eu canto e danço a montanha
Onde bandidos escondem coisas
Que eles contaram sozinhos nas raposas
Lobos rugiram por Malafi

Aproveitando os vales nas noites de mentira
Sinta a calma, a salmoura e o vinho
Sublime. Saudem o discurso, andaluzes

Colher a fruta, encher o baú, pôr a mesa
O telhado tem quarenta e um
E alguns borbulhantes se refrescando nas águas do Clear Well

Rindo, conhecendo-se em casa
Carícias de amoreiras, lambedura de lago
Quando eu gemo não chore
Dança na praça

E uma tempestade virá
E eles terão matado o poeta
E eles virão e dirão
As canções já não nos alcançam

Será executado a jusante
Cada carta será retirada
E eles virão e dirão
Agora, quem nos traz essa fome?

Está cheio de lua
A noite fechada do vale
As estrelas são um broche
O dreno de um espelho

Ele chora e canta um romance
Dedicado aos uelos que partem
Ravinas encantadas
Serras perfuradas

Pinturas ancestrais
As enxadas dançam
Se todo mundo, como eu, sai
Na cidade

Quem vai falar com as oliveiras
Millennials?
Longe das praias

E os titãs de concreto
Respire o mundo um
Os vales do interior
Nos antigos domínios

Do mouro de olhos azuis
As fontes contêm fábulas
Para rantelles e sapos
Paz e amor para quem festeja

Os sólidos
Que chove bem
E não desperdice suas colheitas
Que essas terras continuem bem vivas
Figos doces e chamas adormecidas

E uma tempestade virá
E eles terão matado o poeta
E eles virão e dirão
As canções já não nos alcançam

Será executado a jusante
Cada carta será retirada
E eles virão e dirão
Agora, quem nos traz essa fome?

(Este velho vale feito de sonhos
Esconderijo de amores e palavras
O de mil e um perfumes e fontes frescas
Que de invernos de lágrimas de gelo
O das vozes que tocam e o silêncio

Este velho vale que eu quero para sempre verde
Não toque nela, não toque nela se você não estivesse lá para amá-la)

E uma tempestade virá
E eles terão matado o poeta
E eles virão e dirão
As canções já não nos alcançam

Será executado a jusante
Cada carta será retirada
E eles virão e dirão
Agora, quem nos traz essa fome?

Composição: