Bordegàs (part. Enric Barbat)

Carai, si n'ets de penques!
Sembla que el treball t'espanta
La cara se t'arruga quan és l'hora d'apretar-la
De l'exercit gandul tu n'ets el capità
Et creus que vares néixer vestit de rajà

T'agrada fer la becaina, panxa enlaire sobre el catre
Sentir les campanades, les hores de quatre en quatre
Comença a despertar-te i a guanyar-te el pa
Si no et donc el pase, ets un bordegàs

Bordegàs, si trobes a l'inventor del treball el mataràs!
Bordegàs, si vols seguir de pendó, ja pots tocar pirandó
Vividor, rei de reis entre els més mantes
Patxà, barrabàs, surt del llit
Si adormit estàs carai de bordegàs

El día del casori, va dir el senyor de sotana
Que l'home té el deure, sempre, de mantindre la fulana
Però una olla de grills en el teu cap tens
I que jo et mantingui és el que pretens
No em prendràs la cabellera
Apa xaval! Que no ets manco
A veure si t'adreces, que si no ja no t'aguanto
Si fent de caradura tu vols continuar
Sant José Artesano tothom et dirà