Que bonic!

Que bonic és sentir la teva veu
Encara que sigui per dir adeu
Quan es fa fosc i tothom torna a casa seu
Que bonic és quan dius el meu nom
Ni ràpid ni lent ni no sé com
Però tan diferent de com me'l diu tothom

I que bonic és tot el que m'expliques
Del que vas fent per aquí
De com ocupes els teus dies
O sobre aquelles tonteries
Que ens fan riure a tu i a mi

Que bonic és dir-te fins demà
Sense deixar-te de mirar
Fins que no aconseguim deixar-nos anar la mà
I que bonic és quan dius bona nit
Agafant-me encara d'un dit
Pensant en tot el que pensem que no ens hem dit

I que boniques que són les històries
Dels dies dolents i els bons
I quan arribo a casa hi penso
I sense voler ja començo
A convertir-les en cançons