Era tot el que teníem, l'ànima I el día I el món per davant
I davant la matinada, delira la canalla amb un bell anar-hi anant
La lluna, la bruna I la fortuna de ser tots els sants
La nostra mirada, ja destil·lada, s'anava animant
No som d'aquí, no volem anar a dormir, ens ha atrapat la màgia del camí
No som d'aquí, no volem anar a dormir, no hi ha moments per acabar la nit

Per si les mosques, millor a les fosques, va dir l'animal
I ni tan mal, vam ser la sal, qara no seríem
Ferotge com urgent, cremava la pell, volíem ferides com les d'aquell
Bullia la sang I remàvem cap endavant

No som d'aquí, no volem anar a dormir, ens ha atrapat la màgia del camí
No som d'aquí, no volem anar a dormir, no hi ha moments per acabar la nit
No som d'aquí, no volem anar a dormir, ens ha atrapat la màgia del camí
No som d'aquí, no volem anar a dormir, no hi ha moments per acabar la nit
No som d'aquí, no volem anar a dormir, ens ha atrapat la màgia del camí
No som d'aquí, no volem anar a dormir, no hi ha moments per acabar la nit
No som d'aquí!