Els Crits

Els Crits

Els Crits

A boneca é acordado pelo som do silêncio instantaneamente passado recente
La nina es desperta pel so del silenci de l'instant recent passat
Coração é mundo, cheio vazio, como firmamentos brasas extintas
Cor ple, món buit, firmaments com brases extingint-se
E a angústia de não me arrependo, quando os gritos
I l'angoixa de quan no en sentim els crits
E a angústia de não me arrependo, quando os gritos
I l'angoixa de quan no en sentim els crits

Às vezes, quando você pensa, descobre-se a ser suspirando buraco
A vegades, quan hi penses, descobreix ella mateixa sospirant per ser el forat
O que poderia estar faltando, ou o que veio
Podria ser el què falta, o allò que sortia
Ó a cegueira daqueles que são surdos aos gritos
O la ceguesa d'aquells que fan el sord als crits
Ó a cegueira daqueles que são surdos aos gritos
O la ceguesa d'aquells que fan el sord als crits

A mesma morte vasta de uma noite de verão distante
La mateixa mort immensa d'una llunyana nit d'estiu
A morte em si um brinquedo enorme no fundo de um rio
La mateixa mort immensa d'una joguina al fons d'un riu

Muitas vezes sem perceber e asas de morcego ao seu redor crescer flores bilhão
Sovint sense adonar-se'n bat les ales i al voltant li creixen mil milions de flors
Frágil e orgulhoso, a eternidade é a cor
Fràgils i orgulloses, l'eternitat és als colors

A força dessas músicas que fazem chorar
I la força amb aquells que fan cançons dels crits
E a força dessas músicas são gritos
I la força amb aquells que dels crits fan cançons

E a mesma luz intensa de uma noite de verão distante
I la mateixa llum intensa d'una llunyana nit d'estiu
E a mesma luz brilhante quando a menina sorri
I la mateixa llum intensa de la nina quan somriu
A mesma luz intensa
La mateixa llum intensa
O pulso quando ele sorri
De la nina quan somriu