L'última Llum D'estiu

A Última Luz do Verão

L'última Llum D'estiu

Está filtrando os mais escuros dos nuvensÉs garbellant els més foscos dels núvols
que o ritmo imprevisível da chuvaque el ritme imprevisible de la pluja
leva pelas vielas da almas'emporta carrerons avall de l'ànima
a última luz do verão que se despede.l'última llum d'estiu que tardoreja.

A última luz que ninguém comenta,L'última llum que ningú no comenta,
porque se sabe que não é de nenhum partido,perquè se sap que no és de cap partit,
se vai duvidando para os lugares do esquecimentos'enduu dubtant cap als indrets d'oblit
o meu casaco de antigos e vivos desejos.el meu garbó d'antics i vius desigs.

Da terra vejo chover sobre o mar,De terra estant veig ploure sobre el mar,
esplêndida beleza do inútil,esplèndida bellesa de l'inútil,
que longe se funde com as cores do céuque lluny es fon amb els colors del cel
nem cinza, nem azul, nem verde. Que lombo suave!ni gris, ni blau, ni verd. Quin llom suau!

Uma alta chama me manteve acordadoUna alta flama m'ha tingut despert
todas as perguntas da sua vida:a totes les preguntes del teu viure:
eu te amo agora mais do que já amei.t'estime ara més que t'he estimat.
Eu sou quem sou com você. Chuva que cai.Jo sóc qui sóc amb tu. Pluja que cau.