Tots Els Paisatges Són Iguals

Todos os Paisagens São Iguais

Tots Els Paisatges Són Iguals

É desde a escuridão e a desesperança desses diasEs des de la foscor i la deseperança d'aquests dies
que anseio e sonho as forças que agora me faltam.que anhelo i somio les forces que ara em manquen.

Para me ver no espelho daqueles que parecemos possuidoresPer veure'm en el mirall d'aquells que semblem posseidors
de tudo que leva à terra de caminhos suavesde tot allò que condueix a la terra de camins dòcils
e planos por onde passeiam os autocomplacentes.i planers per on s'hi passegen els autocomplaguts.

Mas eu é na escuridão que vejo claro,Però jo és a la foscor on hi veig clar,
é melhor não buscar reflexos impossíveis.més val no buscar reflexes impossibles.

Por onde os espíritos retos só veem princípios e abismos,Per allà on els esperits rectes només hi veuen principis i abismes,
me fortaleço a cada passo e construo meu destino,ho m'hi faig fort a cada pas i construeixo mon destí,
como se nenhum outro cenário fosse possível.com si cap altre escenari fós possible.

Fazer e desfazer, portanto, é minha pátriaFer i desfer doncs, són la meva pàtria
onde o que é escuro brilha como o mais claro dos dias,on el que és fosc brilla com el més clar dels dies,
e meu olhar encontra o que busca na penumbra.i el meu esguard troba allò que cerca en la tenebra.

Escuro ou claro, plano ou abrupto, tanto fazFos o clar, planer o abrupte, tant se val
bem olhado, todos os paisagens são iguais.ben mirat tots els paisatges són iguals.