Hans Caviat

Amb el teu trajo de pana,
El destino sota el braç
I les xolles que et tapaven les orelles.

Anaves de "mani" en "mani",
Sempre sorties calent
I a la nit, mentre sopaves, posaves la bbc.

Volies tenir el dret de fer servir el català;
Tants cops vas demanar el canvi que ara
Amb l´exemple has predicat.

I és que tu has canviat;
Si encara et queden escrúpols ho has d´estar passant fatal.
I és que ara has canviat,
Quanta misèria s´amaga darrera el teu gran despatx.

No tens temps ja per revistes,
Sempre vas encoloniat
I els mitjons ara et fan joc amb la corbata.

Dius que vols més policia,
Si per tu fos ben aviat
A la boca el carnet tots ja portaríem.

Per fi tens una altra llengua per defensar;
Procura que res no canviï massa
O et trobaràs aturat.

I és que tu has canviat;
Si encara et queden escrúpols ho has d´estar passant fatal.
I és que ara has canviat,
Quanta misèria s´amaga darrera el teu gran despatx.

En el fons sé que per dintre et sents enganyat;
Què e n´ha fet de la ideologia
Que ràpid has enterrat?

I és que tu has canviat;
Si encara et queden escrúpols ho has d´estar passant fatal.
I és que ara has canviat,
Quanta misèria s´amaga darrera el teu gran despatx