És L'home Aquell

Ell és així, veu com el temps
Fa passar els anys,
De mes en mes, a poc a poc.
Ell obre els ulls de bat a bat
I no hi veu ningú.

Al seu costat ningú li respon
Els seus amics
L'han oblidat a poc a poc.
Surt al carrer, alça la mà
I no el veu ningú.

És l'home aquell
Que no és aquí
Que no és enlloc.

Ell és així, no diu que no
Tampoc que sí, no val per res
Però ningú no ho sap.
No pot parlar, no té costum.
Mai no hi ha ningú.

És l'home aquell
Que no és aquí
Que no és enlloc.

És l'home aquell
Que quan hi és
No ho fa saber.

Ell és així, no té a ningú
Amb qui compartir la solitud
Però li és igual.
Ell balla tot sol, està content.
Però no ho sap ningú.

És l'home aquell
Que no és aquí
Que no és enlloc.

És l'home aquell
Que quan hi és
No ho fa saber.

Ell morirà
I el seu record
Durarà un instant.